Dones amb Iniciativa

Autor/a: Dones amb Iniciativa

Mitjans on s'ha publicat l'article: Revista Treball

La dimensió de gènere del canvi climàtic està guanyant visibilitat a mesura que les causes i conseqüències del canvi climàtic es van fent cada cop més clares

Per què ens ha de preocupar el gènere davant el canvi climàtic? En primer lloc, perquè les dones tenen un rol principal en qüestions relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat: en l’agricultura i en la producció d’aliments, en l’ús dels recursos en l’esfera domèstica, en la preservació i conservació del medi ambient; en la recollida i el consum d’aigua; etc.

En segon lloc, perquè les desigualtats de gènere impedeixen les dones participar en les actuacions de resposta al canvi climàtic i les fa més vulnerables davant les seves conseqüències; com en els desastres naturals que exacerben les desigualtats de gènere en l’accés als recursos, al patiments de malalties, etc.

Les barreres legals i informals que impedeixen l’accés de les dones als recursos i a l’equitat, per exemple, agreugen la situació de vulnerabilitat de les dones davant dels efectes adversos del l’escalfament global i marginen les seves contribucions a les decisions relacionades amb el clima. Denegant l’accés de les dones a la propietat, al treball, als salaris justos, o a la representació als governs; estem limitant els mitjans a través dels quals les dones poden garantir la seva capacitat de recuperació econòmica i contribuir als processos de resposta al canvi climàtic.

En tercer lloc perquè les dones són  agents de canvi. Les dones coneixen els factors que les fan, a elles i a les seves comunitats, més vulnerables a la crisi mediambiental. L’experiència en l’ús sostenible dels recursos, la preservació i conservació ecològica, etc. és una font molt valuosa d’informació i expertesa. A més, elles tenen un rol central en determinar la neutralitat de la contribució de les llars i les famílies al canvi climàtic.

En quart lloc, perquè la lluita contra el canvi climàtic i l’economia verda és també un negoci multimilionari del que les dones s’han de beneficiar. L’any 2006 la FAO va publicar l’estudi  Gènere: el component perdut de la resposta al canvi climàtic, que destaca la importància que les dones s’assegurin un lloc en la resposta al canvi climàtic, un negoci  que va en augment, amb l’assignació de fons directes a tot tipus de projectes en els sectors públics i privats.

En cinquè lloc i últim lloc, perquè ja s’han perdut moltes oportunitats. Malgrat que els esforços d’algunes organitzacions son significatius, el cert és que l’objectiu d’incorporar la dimensió de gènere i les dones, en les polítiques contra el canvi climàtic, és lluny d’assolir-se. Una primera ullada als mecanismes de finançament establerts per la UNFCC mostra que no existeix cap requeriment relacionat amb el gènere o les dones.

Les dones estan absents, malgrat les demandes per a la seva incorporació en les estructures de l’UNFCC i del protocol de Kyoto (COP-7, resolució de Marrakech, any 2001). No hi hagut un altre menció específica al gènere o a les dones en cap altre decisió final o resolució de les negociacions del COP (fins l’any 2007). L’absència de la perspectiva de gènere i de les dones en els acords globals sobre canvi climàtic és injusta. Vegem què passa en el COP 15.