Dones amb Iniciativa

Para su tercera e-revista, EcoPolítica te propone un mini-dossier sobre el ecofeminismo. Primero te presentamos Ecología y feminismo, un texto de 1974 de Françoise d'Eaubonne, quién acuñó el término "ecofeminismo". Le sigue una reflexión de Angie Velasco, doctoranda en Filosofía de la Universidad de Valladolid, sobre el encuentro entre el pacifismo y el ecofeminismo a través de la figura de Petra Kelly. Luego seguimos nuestro recorrido con Alicia Puleo, directora de la Cátedra de Estudios de Género de la Universidad de Valladolid y miembro del consejo científico de Ecopolítica, quién nos introduce en la perspectiva de género en la conciencia ecologista. Tras una entrevista a la ecofeminista Vandana Shiva, proponemos dos traducciones realizadas por Ecopolítica: un texto refrescante de Chiche!, organización juvenil ecologista francesa (" El feminismo ecologista: ni esencialista, ni universalista") y otro de Claude-Suzanne Didierjean-Jouveau sobre las relaciones tensas entre lactancia, maternidad y feminismo. Terminamos este dossier con una entrevista realizada por Ecopolítica a Yayo Herrero, coordinadora de Ecologistas en Acción, en torno al papel y las aportaciones teórico-prácticas del ecofeminismo a la transformación social en general y la ecología política en particular. Además de este mini-dossier, acogemos en la sección 'debate' una colaboración externa de la mano de Jose Albelda, profesor de la Universidad Politécnica de Valencia, sobre el sentido del "Progreso". Proponemos también la intervención de Florent Marcellesi, coordinador de EcoPolítica, en el último encuentro de verano de Científicos por el Medioambiente sobre decrecimiento y ecología política. En la sección 'prospectiva', damos la palabra a Alain Lipietz, que nos obsequia con una reflexión sobre el reformismo radical de la ecología política, como superación de la dialéctica reforma o revolución. En la sección 'pensadora', proponemos un retrato de Rachel Carson que con su libro Primavera Silenciosa fue una precursora del movimiento ecologista y también del ecofeminismo. Por último, recordamos que EcoPolítica estará en la II Universidad Verde de Verano que tendrá lugar del 29 de julio al 1 de agosto en Beire, Navarra. Fruto de una colaboración con Ecopolítica, la New Economics Foundation presentará allí su propuesta de semana laboral de 21 horas cuya adaptación al castellano estamos realizando. Te invitamos a consultar toda la información, el programa, etc. de la Universidad Verde de Verano y sobre todo registrarte en http://universidadverde.es/. Esperamos que esta e-revista sea de tu agrado. Un abrazo, Comité de redacción de EcoPolítica

Aquí teniu l'enllaç al bloc de la Diputada i Portaveu d'ICV, i membre de la Permanent de Dones amb Iniciativa, la Laia Ortiz. Hi ha un espai dedicat a DONES.

Aquí teniu el bloc de l'Eurodiputat d'ICV, i Vicepresident dels Verds/ALE, en Raül Romeva. Com veureu hi ha una part dedicada a "Gènere i Igualtat d'oportunitats", que us resultarà especialment interessant, ja que ens explica el que fa Europa en aquest sentit, des de la seva posició privilegiada com a membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere.

Con la realización de varios actos de concienciación, (entre ellos la Jornada sobre Feminicidios en Madrid, con la que colaboró y a la que asistió Dones amb Iniciativa), una de las cosas que se pretendía era arrancar de la Cumbre UE-AL una declaración sobre la lacra que suponen los feminicidios y sobre que se deben aplicar medidas para luchar contra todo tipo de violencia hacia las mujeres. Lamentablemente, la declaración no ha sido tan contundente como esperábamos, pero tampoco se puede considerar un fracaso, puesto que por primera vez este tema ha aparecido en la agenda de las relaciones bilaterales UE-AL, y este es un paso importante. Esperemos que sea el primero de muchos. En el párrafo 9 dice así: 9. Recordamos el trigésimo aniversario de la adopción de la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer (CEDAW), así como el decimoquinto aniversario de la adopción de la "Declaración y la Plataforma de Acción de Beijing" (Beijing + 15) y resaltamos la importancia de la igualdad entre los sexos y la emancipación de las mujeres, aumentando su participación en las actividades políticas, sociales y económicas y haciendo frente a las consecuencias negativas que tiene la crisis financiera internacional para su situación. En este mismo sentido, condenamos firmemente cualquier tipo de violencia de género, y reconocemos la necesidad de adoptar todas las medidas necesarias para prevenirla y erradicarla. Reconocemos que es necesario integrar las cuestiones de género en todos los aspectos de la actividad internacional, incluido el cambio climático. A este respecto, estamos decididos a cooperar con vistas a desarrollar el diálogo futuro. Y en el párrafo 20 : 20. Deberíamos intensificar nuestra cooperación en torno a los retos que plantean el terrorismo, la delincuencia organizada transnacional, la corrupción, el tráfico ilícito de armas y municiones, el problema mundial de las drogas y el tráfico de armas relacionado con ellas, el blanqueo de dinero, la trata de seres humanos, especialmente de mujeres y niños, y la introducción ilegal de inmigrantes.

És un pacte que té com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat. Perquè la laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. Només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica. I estem convençuts que arribar a consensos que puguin convertir-se en un Pacte Nacional per la Laïcitat, és una passa més en la construcció d’aquesta societat desitjada.

El Col·lectiu Ronda, una cooperativa formada per més de 100 persones entre advocats, advocades i tècnics, organitza el 1er Cicle de Xerrades Feministes. Ponents de reconegut prestigi abordaran en diferent sessions qüestions com ara el fenomen de la medicalització excessiva de la salut de la dona o el procés de construcció de la identitat sexual i de gènere. La darrera de les tres sessions programades es dedicarà a debatre al voltant de la problemàtica que planteja la custòdia compartida dels fills i les filles en els casos de separacions i divorcis. El Col·lectiu Ronda es dedica des de fa prop de 40 anys a la defensa dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania en els àmbits jurídic, laboral, econòmic i social, així com al foment del cooperativisme i l’economia social. Dimecres 5 de maig (19h.) 'El cos assetjat: dona i medicalització' Montse Pineda, membre de Xarxa de Dones per la Salut i de l’associació Creación Positiva, conduirà una conferència on s’analitzarà des d’una perspectiva crítica el fenomen de la medicalització, la intervenció excessiva i sense justificació de la ciència mèdica en les nostres vides. MÉS INFORMACIÓ (+) Dimecres 9 de juny (19h) 'Debats i reptes en els feminismes a dia d’avui' La teoria queer, d’arrel estructuralista, planteja la identitat sexual o de gènere com el fruit d’un procés de construcció social, posant en entredit l’existència de condicionants biològics o que d’alguna manera es puguin considerar essencials que determinin el nostre rol sexual. Gracia Trujillo, professora de sociologia a la Universitat de Castella la-Manxa, autora de l'obra 'Deseo y resistencia' i de nombrosos articles i estudis que han contribuït a la difusió i implementació dels postulats queer en el moviment feminista a l’Estat espanyol, serà l’encarregada d’impartir aquesta conferència MÉS INFORMACIÓ (+) Dimecres 7 de juliol (19h) 'La custòdia compartida a debat' Qui ha de fer-se càrrec de la custòdia dels fills en els casos de separacions o divorcis? La qüestió és una font inesgotable de polèmiques que, periòdicament, experimenta una revifalla quan es planteja la possibilitat d’instaurar com a norma bàsica la fórmula de la custòdia compartida fins i tot en els casos on no existeixi un acord en aquest sentit entre els progenitors. Ponents: Núria Milà (Associació de Dones Juristes) i Núria Beitia (psicòloga i membre de DUODA) MÉS INFORMACIÓ (+) TOTES LES XERRADES TINDRAN LLOC A: Aula Ronda- Col·lectiu Ronda Ronda Sant Pere, 56, 1er BARCELONA Metro: Urquinaona/ Arc de Triomf

Procés participatiu obert a tohom, per a l'elaboració del programa electoral d'ICV-EUiA

Des que les Nacions Unides van convocar la primera Conferència Mundial sobre les Dones (Ciutat de Mèxic,1975), s’han realitzat importants progressos vers l’assoliment de la igualtat entre homes i dones. L’accés de la dona a l’educació i a una assistència mèdica adequada s’ha incrementat, a l’igual que la seva participació en la força laboral remunerada. Tanmateix, la legislació que promou igualtat d’oportunitats entre homes i dones i respecte pels seus drets humans, ha estat adoptada a molts països. Com a resultat, importants canvis han tingut lloc en la relació entre homes i dones. Encara, però, la discriminació contra la dona és estesa. La violència contra la dona constitueix un fenomen global. La igualtat d’accés de la dona als recursos és encara molt restringida, i les seves oportunitats per assolir educació superior o formació professional estan encara concentrades en camps molt específics. Un “sostre de vidre” continua posant difícil el desenvolupament de la dona en camps com els negocis, el govern o la política. La dona constitueix la vasta majoria del bilió de persones que viu en la més absoluta misèria, i igualment, la vasta majoria de les persones analfabetes. Les decisions que més afecten les dones continuen sent preses majoritàriament per homes. La Declaració de Pequín i la Plataforma d’Acció adoptada per unanimitat a la IV Conferència Mundial sobre les Dones (del 4 al 15 de setembre de 1995) per representants de 189 països, ha reflectit un nou compromís internacional vers els objectius d’igualtat, desenvolupament i puja per a totes les dones d’arreu del món. Des de llavors en cada conferència de NNUU el nombre de països s’ha anat incrementant. La Plataforma d’Acció va ser reforçada mitjançant la Declaració de Pequín, la qual reafirmà el compromís dels governs a eliminar la discriminació contra les dones i tots els obstacles cap a la igualtat. A més, els governs reconegueren la necessitat d’incloure’s aquesta perspectiva en les seves polítiques i programes. Busca promoure i protegir el ple gaudiment de tots els drets humans i de les llibertats fonamentals de totes les dones durant tot el seu cicle vital. Demana també l’establiment del principi de poder i responsabilitat compartida entre homes i dones, tant a casa com al lloc de treball, i a les comunitats nacionals i internacionals. L’èxit de la Plataforma d’Acció requerirà un ferm compromís per part dels governs, organitzacions internacionals i institucions a tots els nivells. També requerirà una mobilització de recursos adequada a tots els nivells, així com nous addicionals recursos per als països en desenvolupament. Tots els drets humans són universals, indivisibles, interdependents i interrelacionats. El seu gaudiment ple i igual per part de les dones i les noies ha de ser una prioritat per als governs i les Nacions Unides, i és essencial per al desenvolupament de la dona. Els governs no tan sols s’han d’abstenir de violar els drets humans de totes les dones sinó que han de treballar activament per promoure i protegir aquests drets. D’ençà de la revisió anterior (Beijing+10), s’han fet progressos considerables a molts països, però es tracta majoritàriament de millores a nivell legislatiu, moltes de les quals no tenen encara una traducció pràctica en la vida de les dones. Es continuen observant diferències de gènere importants sobretot en els temes econòmics (presa de decisions) i laborals; encara queda molt a fer en aquests dos terrenys. Això incideix de manera important en els índexs de pobresa entre les dones. És per tot això, que Dones amb Iniciativa considera una prioritat ser present en un esdeveniment mundial d’aquesta magnitud, que marcarà l’agenda del feminisme durant els propers anys.

La Fundació Bertrand Russell i un comitè internacional de suport convocaran la primera sessió del Tribunal Russell sobre Palestina els dies 1,2 i 3 de març de 2010 a Barcelona. Aquesta sessió internacional, que ha estat acollida a Barcelona per la coordinadora d’entitats Amb Palestina al Cor, tindrà lloc a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), i es centrarà en la complicitat de la Unió Europea i dels seus Estats membres en les violacions de la legalitat internacional a Israel i Palestina. El Tribunal Russell sobre Palestina està concebut com una iniciativa descentralitzada que es celebrarà en diferents ciutats abans de 2012, iniciant el seu recorregut a la capital catalana i amb Londres, Nova York i Sud-àfrica com a properes sessions previstes. Aquesta iniciativa de la societat civil internacional recupera l’esperit de l’històric Tribunal Russell sobre Vietnam - que es va realitzar l’any 1967 per investigar els crims de guerra comesos a Vietnam. Fou impulsat per Bertrand Russell, premi Nobel de Literatura el 1950, i presidit per Jean-Paul Sartre. El Tribunal comptà amb la participació de destacats intel•lectuals de l’època, com Julio Cortázar, Lelio Basso, Lázaro Cárdenas i Simone de Beauvoir. Quaranta anys després, i arrel de la crida de Ken Coates (President de la Fundació Bertrand Russell), Nurit Peled i Leila Shahid (delegada de Palestina davant la Unió Europea), el Tribunal desperta per investigar les violacions del dret internacional de les quals és víctima la població palestina i que la priven de tenir un estat sobirà. S’analitzaran les responsabilitats d’Israel així com d’altres Estats i organitzacions internacionals, com la UE, les Nacions Unides o la Lliga Àrab. Tot i que les seves resolucions no són vinculants, la tasca del Tribunal es basa en la legislació internacional i compta amb la participació d’experts i juristes de renom mundial legitimats pel seu prestigi, carrera i compromís respecte als drets humans. A Catalunya i Espanya, el projecte està impulsat per la coordinadora d’entitats Amb Palestina al Cor, que reuneix la majoria de les organitzacions catalanes que treballen activament per a la defensa dels drets humans i de la legalitat internacional a Palestina. Dones amb Iniciativa ha decidit adherir-se i donar suport a la creació d’un Tribunal Russell sobre Palestina. Aquest Tribunal de caire internacional treballarà amb rigor i amb el mateix esperit que el Tribunal sobre Vietnam establert el 1967 sota la presidència d’en Jean-Paul Sartre.

Entre els anys 1976 i 1981 el feminisme va envair l'àmbit públic català. Les circumstàncies i dates que van acompanyar el naixement del projecte de Memorial Democràtic, l'han identificat davant bona part de l'opinió pública com un ens dedicat al conreu de la memòria de la II República i la Guerra Civil. I, tanmateix, la Llei de creació del Memorial Democràtic porta fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la dictadura (març de 1980) el període de referència del Memorial Democràtic, que comença -com no podia ser d'una altra manera- l'any 1931 amb la proclamació de la II República. El període comprès entre la mort del dictador i les eleccions esmentades forma part de la Transició, que a hores d'ara comença a ser revisada críticament des de punts de vista històrics i polítics ben diferents. La importància política de la segona meitat dels setanta i la tirada d'alguns corrents historiogràfics per la història política han deixat en un segon pla la gran transcendència que van tenir per a la societat actual diversos moviments que van esclatar en aquells anys. El feminisme n'és segurament el més important i el que una empremta més pregona ha deixat en la vida social actual. Entre el 1976 i el 1981, a Catalunya, el feminisme va envair l'àmbit públic, va travessar les diverses organitzacions socials, va posar en crisi en moltes dones organitzades la militància política tradicional i va fer aflorar les contradiccions inherents a la doble militància (político sindical vs. feminista)... I tot això tocant no sols l'ésser social sinó ocupant la intimitat i la vida personal de les dones que van protagonitzar aquells procés. Fet i fet, aquest web -i els materials i la recerca que el nodreixen- és una magnífica eina per aproximar-nos a aquell moment des de la perspectiva d'avui, per traspassar el llegat de la memòria de la lluita a les dones joves del segle XXI. Perquè cal continuar lluitant i perquè, com diuen les autores al pròleg del llibre que ha estat la guia del web: "Avui les persones joves [...] coneixen i experimenten altres coordenades vitals [...]. És per això que la transmissió d'aquesta experiència de lluita ha de passar pel sedàs de la seva exclusiva manera d'entendre les relacions humanes". És el present i no pas el passat que dictarà la manera d'aprofitar aquest llegat per part de les dones i, per què no?, els homes d'avui dia. I aquesta és justament l'actitud que propugna el Memorial Democràtic. Enhorabona per la feina feta. Maria Jesús Bono Directora general de la Memoria Democràtica Generalitat de Catalunya Un desafiament al silenci i a la miopia Hi ha qui pensa que l'emergència i consolidació de la presència de les dones als escenaris de les organitzacions socials i polítiques s'ha de traduir en una visibilitat. Certament, però, encara s'ha de produir de manera general l'assumpció del que aquesta emergència suposa i ha estat capaç de produir. No es tracta solament d'incloure en el llistat de persones referents els noms d'aquelles que hi van ser, hi han estat i hi seran, si no d'obrir els ulls al que ha acabat suposant l'aparició d'una real massa crítica femenina en el sí d'aquestes organitzacions. Res no hi ha que justifiqui ni el silenci ni la miopia sobre aquest tema, donada la transcendència que comporta l'aportació significant del treball de les dones en el sí de les organitzacions socials i polítiques al nostre país. Aquest llibre, sobre les dones del PSUC, és un desafiament al silenci i a la miopia, tot donant notícia de la rellevància de les aportacions fetes a l'agenda de la política viva; aquella que insisteix en la transformació necessària per fer del nostre país un lloc en el qual pugui ser possible pensar sense límits el nou paradigma que el principi de la igualtat pot acabar desplegant. Marta Selva Presidenta de l'Institut Català de les Dones Generalitat de Catalunya